El util·litarisme segons Jeremy Bentham

Jeremy Bentham és un filòsof britànic fundador de l'utilitarisme .

L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en una maximització quantitativa de conseqüències bones per a una població.
L'utilitarisme és de vegades resumit com "el màxim benestar per al màxim nombre de persones". En resum, l'utilitarisme recomana emprar mètodes que produeixin més felicitat o que augmenten la felicitat en el món.

Utilitarisme- Bentham va emprar la teoria utilitarista com base, no només d'un sistema ètic, sinó també de reformes polítiques i legals. Mantenia la necessitat de sacrificar petits interessos a causes més altes o, en tot cas, de no sacrificar interessos majors a altres menors, i per això va proposar com l'objectiu ètic essencial de la societat humana la major felicitat del major nombre de persones.

Intel·lectualisma moral de socrates

La tesi essencial del intel·lectualisme moral és la següent: l'experiència moral es basa en el coneixement del bé. Només si es coneix què és el bé i la justícia es pot realitzar el bé i la justícia. Per el que Socrates va dir:

Darrerament a alguns els pegat per acusar-me de racionalista moralista—o per honorar-me amb aquest qualificatiu, que no sé ben bé si es tracta d'una cosa o l'altra—. No sé tampoc si això comporta dir que sóc un intel·lectualista moral, però alguns també m’ho han atribuït. No ho sóc. Pense que la realització del mal és compartible amb el coneixement del bé. Conèixer el bé no és condició suficient per a fer-lo i el mal no és únicament fruit de la ignorància. Tanmateix, ningú ho creuria, si és que hem de jutjar pel que cadascú diu. Si fem cas de les explicacions que les persones donen de les seues accions, haurem d’arribar a la conclusió que ningú o molts pocs fan el mal a consciència.

Sócrates es basa en la premissa que ningú actua contra el que creu moralment correcte. Segons aquesta doctrina, el comportament immoral és fruit de la ignorància.

Sócrates posa el següent exemple: "Quan un de vosaltres està malalt no proposa una votació entre els membres de la família per a establir quin remei és adequat per a guarir la malaltia, ocorre més aviat que crida al metge i es sotmet al seu judici i recomanacions; quan un exèrcit vol derrotar a l'enemic no es realitza una consulta popular per a establir la manera d'atacar, és l'estrateg qui decideix la manera de dirigir als soldats i plantejar les batalles; quan volem aixecar un edifici no fem una votació per a decidir la manera de construir-lo, deixem que siga l'arquitecte qui impose un criteri."

Diferencies entre humans i animals

Els animals tenen desitjos, però no fan opcions. Quan entrenem un animal canviem els seus desitjos, però l'animal no fa una opció.La intel·ligència dels animals està orientada pels seus instints i l'experiència del moment. L'home, per contra, pot projectar-se en el futur.La vida social dels animals està guiada pels instints i no hi ha diàleg o raonament moral com existeix en una comunitat de persones.Els animals no tenen una imaginació pròpiament parlant, o un sentit estètic i les seves emocions estan limitades a un nivell físic. Tampoc tenen consciència de si o un llenguatge abstracte. En aparença,no hi ha grans diferències entre les persones i els animals,per exemple:les persones digerim els aliments igual que els animals,els animals neixen i moren com totes les persones,tenim ossos,músculs i sang com alguns animals,els nostres sentits(vista,olfacte,gust,tacte,oïda)no solament es encontran present en tots els animals sinó que hi ha alguns que ho tenen molt més desenvolupat que nosaltres,no es pot dir que nosaltres tenim sentiments i ells no.Però el que ens diferencia dels animals és el llenguatge, perquè el nostre és molt més evolucionat encara que moltes espécies es comuniquen amb sons.Osea que el fet de passar informació no és sols humana sinó que també ho fan altres animals. Altra cosa per la qual ens distingim dels animals és l'herència familiar, nosaltres ens transmetem de pares a fills els diners,cases,terres...però ells tenen una herència col·lectiva que consisteix enheredar coses per generacions, com per exemple: les abelles que es passen de generació en generació els ruscs però no va per famílies sinó que va per grups. el mateix passa amb les jerarquies, si un animal és el lider del grup no vol dir que el fill ho vagi a ser.

Linea del temps filosofs

http://www.timetoast.com/timelines/32517

Etica del just medi

Euforia-Amistad-Enemistad

Esta be ser amics amb la medida que cal,tampoc hi ha que deixar de ser amics i pasar a ser enemics,val mes la pena estar amb el just medi que en aquest cas es l'amistad.


-Llibertat-Esclau

Esta be ser lliure,pero no pasarse ni aprofitarse de la llibertat de cadascún.
Perque la nostra llibertat acaba cuant comença la del altre,però tampoc està be
ser un esclau,cuant te falta la llibertat

Lujuria-Amor-Odi

El amor es un sentiment afectiu que experimentem per una persona animal o cosa.De desitjar el be a cadascún.Per aixo no es bo sentir el odi,perque poc a poc
va fent que la persona se quede sense amics i sense res.En cuant a la lujuria pots tindre amor per amb ecces

Analisi d'un dilema moral segons el punt de vista estòic

Una persona, per conviccions ideològiques o religioses es contraria a les transfusions de sang. Aquesta persona te un fill menor d'edat que necessita, segons els metges, una transfusió inmemdiata per a no morir, la decisió legal sobre la transfusió pertany als pares. Que decisió hauria de pendre segons la teoria del estoicisme?


Segons aquesta teoria, una persona ha de resignar-se a el que no es pot cambiar i intentar canviar el que es possible. Ha de acceptar els fets tal i com es donen. El patiment s'ha de suportar amb moderació i templança.
Llavors, basant-nos en aquesta idea, els pares, deurien rebutjar la transfusió de sang perque es contraria als seus principis ideològics o religiosos.

Els pares es negen a pensar que hi ha una altra solució possible que no siga la de resignar-se i acceptar que el seu fill ha de morir i es recolcen en la idea de que anirà a un lloc millor, i que la única solució que es pot prendre es la de porta-ho de la millor manera possible i obeir el destí.

Els 4 Conceptes.

Llibertat: Dret de fer alló que vols pero seguint unes normes fixes,la llibertat de uno acaba cuant comença la del altre,sense interferir en els drets dels altres.

Com la foto que hem posat nosaltres que es un cas de llibertat,vejem un animal en aquest cas un gat que esta en llibertat pero sense interferir en

la vida normal dels humans ni la els humans en la d'ell.

Amistat:Es un sentiment que sol unir a una o varies persones que compartixen algunes maneres de pensar,de fer les coses,gustos..en la nostra opinió l'amistat es un dels valors mes importants,saber que pots compartir tot alló que penses amb algú sabent que va a donarte la teua opinió ens fa sentirnos molt bé. Es un d'eixos valors que val la pena conservar per sempre i no pedre per cualsevol tonteria.

Plaer: Acció de sentirse be fent alló que t'agrada o que creus que es bo per a tu.

Pero el plaer no es sols material,per exemple disfrutar de un bon menjar o de un paisatge bonic ens pot produir plaer,com per exemple la foto que hem posat nosaltres,es un paisatge que es bonic de vore i on pots pasar una bona estona en els teus amics o amb la familia..es per aixo que el plaer no es sols material,perque per exemple no es mes feliç el que mes diners te i mes coses pot comprar,que un pobre el cual pot ser feliç soles tingent el plaer de vore els seus fills crèixer.

Igualtat: Tots tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions,llevant de que siguem de raçes o cultures diferents. Totes les persones tenen dret a viure i ser feliç. En la imatge que hem elegit nosaltres expresem com dos diferents mans es poden juntar i ajudarse encara que estiguen les dos enfrontades per cualsevol problema.

El utilitarisme S.XIX de Jeremy Bentham.

Jeremy Bentham va nàixer el 15 de febrer de 1748 i va morir en Londres el 6 de juny de 1832, va ser reconegut com el fill de l'utilitarisme.
Desde 1814 va convertir sa casa en un centre de intercambis intelectuals i del moviment utilitariste,James Mill va ser com un dels seus fills i un dels seus seguidors mes propers,aquest va ser el que va heretar aquest moviment.
Ambdos varen ser els escriptors i editors de les obres mes importants de Bentham.
Els seus treballs inicials ataquen el sistema legal i judicial anglés,aquests el van portar a la formulació  de la doctrina utilitarista escrita en la seua obra principal anomenada: Introducció a els principis de moral i legislació (1789). En aquesta obra ens vol dir que tot acte humà,norma o institució deu ser jusgat segons la utilitat que tenen es a dir segons el plaer o sufriment que produeixen en les persones,proponia una simplificació de un criteri tan antic com el mon,proponia formalitzar el analisis de algunes qüestions polítiques,socials,economiques..sobre una base de medir la utilitat de cada acció o decisió així es faría una nova ética basada en el goig de la vida i no en el sacrifici ni el sofriment.
El objectiu de esta ética es lograr la felicitat mes gran per al numero mes gran.
Bentham no estava dacord amb el racionalisme de Rousseau y considerava absurd el plantejament subyacent a la Declaració de drets del home i del ciutadá en 1789.
Bentham va desarrollar el seu sistema étic al voltant de la idea del plaer i es recolçava en l'antic hedonisme que buscava el plaer fisic i evitava el sufriment fisic.
Segons Bentham les accions mes morals son aquelles que minimiçen el dolor i maximiçen el plaer.
El utilitarisme ha sigut acceptat per tantes persones simplement perque pareix tindre molt de sentit i pareix ser facil d'aplicar.
En altres paraules el utilitarisme es va promoure de una forma per a que les persones visqueren vides morals a part de la Bíblia i de les indicacións d'aquesta,no hi havia ninguna necesitat de recorrer a les revelacions divines.
La raó antes que la revelació era suficient per a determinar la moral.
Casi totes les persones recurreixen a l'utilitarisme per a pendren les necessitats diaries,asó es mes o menys un anàlisis de l'utilitarisme i els seus usos.
També hi ha una serie de problemes amb l'utilitarisme,un d'aquests problemes es aquella creencia de que el fi justifica els medis,pero en realitat aso no te un valor moral propi,perque si el fi justifica els medis la acció de Hitler amb l'holocaust seria justificada perque el fi era purificar la raça humana,es a dir el fi mai justifica els medis,els medis deuen justificarse per ells mateixos.Els medis deuen ser jusgats per alguna norma objetiva i de consistencia moral.

L'intel·lectualisme moral de Sòcrates.

La conducta moral soles es posible si descansa en el coneixement del bé i la justícia.
Sòcrates en el seu temps va fer unes cuantes consideracions als seus veins,amics..
Va posar com a exemple quant una persona està malalta entre tots els familiars no busquen una solució com decidir que faran per a que es pose millor la persona malalta,si no que criden al metge i aquest proporciona un remei o solució per a acabar amb esta malaltia.Pero per el contrari perque cuant volem alguna solució per al be de una comunitat de gent o per al be de una ciutat per exemple,deixem que tots donen les seues opinions i no agafem la solució que ens pot donar el expert es aquest cas? esta pregunta se la va proposar Sòcrates.
La teoría de Socràtes es que hi han dos parts per a resoldre un problema:

• 1- Resoldrelo amb l'ajuda dels demes i intentant trobar una solució convenient per a poder resoldreu.
• 2-Utilitzar la resposta que ens dona un expert.

Socràtes estaba a favor de la segona opció,ell creia que la opció correcta sería agafar alló que ens diu la persona que te uns estudis o enten sobre el tema que està tratant.

Moltes vegades aquesta opció es la correcta en quant a enfermetats o gent que pot sofrir un cert perill,pero en quant a decisions  que influiran sols en la vida de cadascun es millor prendrela per si mateixa i no deixarse influir per la opinió d'altres o la de un expert,si no es necesari.

Analisi de un dilema moral baix el punt de vista de la teoria del just medi.

Dilema: Una persona per conviccions ideologiques o religioses es contraria a les transfusions de sang.Aquesta persona te un fill menor d'edat que necessita segons els metges una transfusió inmediata per a no morir,la decisió legal sobre la transfusió pertany als pares,que desició haurien de pendre els pares baix la teoria Aristotèlica?

Renunciar a les creencies-La vida individual-Conviccions  Religioses

• 
  
  
  Si els pares acepten la transfusió seràn infidels a la religió,pero si no l'acepten el fill pot morir.Que es mes ètic,faltar a una religió que forma part de les teues propies creencies o faltar a una part de la  seua familia,deixant-lo morir? En este cas el just mig seria la vida individual del seu fill,renunciar a les creencies sería lo mes ètic perque salvarien al seu fill pero les conviccions religioses serien un excès de l'autoritat,privant al seu fill de poder viure.La nostra opinió seria que aceptaren la transfusió perque no es pot pedre una vida humana sols per les creencies de cadascun,perque pot ser que el fill no compartisca les mateixes creencies que els seus pares,nosaltres creguem que la vida esta per davant de cualsevol convicció religiosa.
  
  
  
  

Resúm: Aristótil.

Aristótil es un dels pensadors mes extraordinaris que hem tingut,
els seus coneixements ocupen grans camps de la ciència i també destaca en la seua profunditat i penetració en el seu pensament. Augusto comte va dir que "era el princep etern dels verdaders pensadors.." i el filósof español Rafael Cambra va dir que Aristótil era "el fruit intelectual mses granat de aquella civiltzació refinada,especialment idonea per a la filosofia verdadera de la edad d'or de la cultura humana.."
Aristotil va ingresar en la academia de plató als 17 anys,va permaneixer allí fins als 20 anys,alli va aprendre les fonts mes pures del pensament de la seua epoca.Mes tard va fundar la seua propia escola a la que li va posar el nom de "Liceo" allí va treballar molt dur per a crear la mes vasta obra cientifica-filosòfica de la antigüetat.
El seu pensament etic descansa sobre els supostos fundaments de la seua metafísica y s'orienta a la consecució de la suma de be,la cual cosa sols pots aplegar a traves de la política.
Aristotil va donar una gran importancia als problemes ética,hasta a nosaltres ens han aplegat 3 llibres de etica dels cuals ell era el seu autor son: La etica Eudemia,La Etica Nicomaquea y la Gran Etica,
aquest ultim pareix tindre el seu origen en una edició feta en el S III a.c amb la finalitat de reconciliar les seues idees amb les de Plató.
A part va crear uns sobre les virtuts i els vicis.
A la etica de aristotil se li coneix com la etica dels bens i de fins eudemonista i l'etica material.
Alguns dels textos agafats de la etica de nicomaquea amb la finalitat de coneixer millor la seua doctrina son per exemple:

-"Tot art i tota investigació científica,el mateix que tota acció i elecció,tendeixen a algun be i per aixo definiren amb tota pulcritat el be els que digueren ser alló a que totes les coses aspiren"

-"De la estrategia,la victoria y de la ciencia economica la riquesa"

En fí,aristotil va ser una d'aquelles persones de les que val la pena aprendre algo,si pugerem hui en dia parlar amb ell descubririem una altra manera de mirar el mon,no tan sols en temes economics o de politica,viure el mon d'una manera..com diro? mes feliç,crec jo!

¿que esta be y que esta mal?

Lo que esta be, lo correcte es tot allo del que no t'arrepentixes,
el que te deixa una sensacio gratificant, encara que
n'hi han excepcions.
El mal es mostra cuant la accio que estás realitzant o a punt de
realitzar et causa una sensació de arrepentiment, o de duda,
pero tot necesita un balanç, el uno no podria existir sense l'altre.

Diferencies entre els Humans i els Animals..

1.- Alguns animals com els gossos,els simis, i els óssos tenen desitjos ,però en canvi no trien.Els humans, en canvi, podem optar per fer el que no volem fer i per voler fer allò per el que no hem optat.Per això podem discutir junts què és el correcte o què és millor de fer deixant de banda els nostres desitjos.

2.- No fan judicis sobre el passat ni el futur i no fan,tampoc,plans al llarg del termini.

Per exemple,molts animals com els esquirols emmagatzemem menjar per a l'hinvern,però no ho fan seguint un pla racionable dissenyat,sinó d'acord amb un instint , és a dir , segons una pauta que no pot canviar .Així mateix els animals recorden coses i tenen creences fundades en els records del passat,però "no els llegeixen" ,sinó que abocats sobre el present es limiten al reconeiximent de coses habituals ; viuen dons en un món de percepció.

3.-Els animals es relacionen entre ells ,però de diferent manera a com forme nosaltres .Grunyen i fan veure que estan disposats a atacar per defensar un territori ,però no reconeixen el dret de la propietat ,ni la sobirania,ni el deure de cedir.Tampoc no es critiquen ni participen en l'estira-i-arronsa del raonament que considera la moralitat ,la licitud i la legitimitat de les accions.

En el pensament dels animals no hi ha un sentiment d'injustícia per la mort de un company a mans d'un depredador ni cap pensament de revenja .

4.-Els animals no tenen setit de l'estètica ;no contemplen el món com a objecte de contemplació desinteressada .

5.-Les passions dels animals estan circumscrites .No senten indignació ,sinó ira.No tenen remordiments ,només de poder ser fuetejats .No senten ni amor eròtic ni un desig sexual real i autèntic ,només atracció silenciosa i necessitats de copular .Són incapaços de tenir pensaments dels quals depenen els sentiments més elevats.

6.-Els animals no tenen humor ni sentit de ma música .Si veiem el riure i sentim el cant en alguns animals,com la hiena o els ocells ,és perquè nosaltres els hi posem.

¿Que es l'etica?

La paraula "etica prove del greg.

La ética, es una de les rames de la filosofía.

Es la ciencia que estudia les coses per les causes,

de lo universal y necesari, que es dedica al estudi

dels actes humans. Pero aquells que se realitzen tant

per la voluntad i llibertad absoluta, de la persona.

Tot acte humá que no es realitze per mitja de la voluntad

de la persona i que estiga ausent de llibertad,

no ingresa en el estudi o camp de l'ética.

Què és l'ética?

Una manera d'entendre l'Ética sosté que el comportament moral de les persones depèn del "caràcter" o de la "manera de ser"."El caràcter "o manera de ser " va determinat per l'herència (gènetica o social)i,per tant,no es pot modificar.

Una altra manera de entendre l'Ética afirma que el comportament moral de les persones depèn dels hàbits o costums.

Els hàbits o costum provenen l'acord social i,per tant,sí poden ser modificats amb nous acords socials.Segons aquesta manera de pensar,les normes i els valors morals poden canviar.

A més a més ,com que els hàbits o costums els aprenem ,necessitem de l'educació moral per a adquirir hàbits de "bon comportament."

L'Ètica ,o millor dit,les ètices son reflexions filosòfiques sobre el comportament moral les quals ens proposen els elements necessaris per a resoldre els nostres conflictes interiors així com els confictes que ens genera la convivència.

D'aquesta manera ara podríem aconseguir unes relacions harmòniques i justes am les altres persones.

Diferencies..

Hi han algunes cualitats que ens diferencien als humans dels animals,
Pero si pensem un poc,a l'hora de tindre sentiments,els animals també tenen..
també tenen capacitat de preveure un futur próxim,protegeixen els components de la seua familia..basicament no es diferencien tant de nosaltres.
Ens diferenciem més que res en el aspecte físic i en pensar,cosa que ells no fan tant com nosaltres,no es preocupen per el que pensaran d'ells els demés,si no que es preocupen en cuidar de lo seu i que ningu toque la seua familia,de vegades val mes la pena el preocuparse per coses amb sentit que no per alló de "que pensaran els demes si faig asó o si faig alló.." sincerament crec que viuriem molt mes feliços,si cadascú vestira,pensara..etc de la manera qe buigera sense preocuparse per el que diran els demes..

que está be i que está mal?

Si busquem en un diccionari la definició de ética trobem que etica ve el greg (ethos) que significa "costum". La ética guarda un paregut amb la moral molta gent sol confundir aquests termes ya qe venen a significar el mateix,la unica diferencia es que etica ve del greg i la moral del llatí.

La etica no diu com ens hem de comportar,sino que ens explica que es alló que esta ben fet i alló que no ho está.

Esta clar que ninguna persona te el mateix caracter que una altra,a una persona pot sentarli mal algun comentari que per el contrari a l'altra li fa gracia,es dir aixó es un poc relatiu.

Si preguntem a qualsevol persona del carrer,que es per a ell algo ben fet ens contestará algo totalment diferent a la resposta de una altra persona que ens trobem, cadascú te els seus principis i la seua manera de pensar.Alguns han donat a l'ética el titul de art de viure bé,la cual cosa no pareix exacte perque si es reuniren totes les regles de bona conducta,sense acompañarles de examen formarien un art,no una ciència.

En resúm la ética es la teoria o la ciència del comportament moral.

Cadascú es lliure de fer el que creu que está be,tots tenim dret a equivocarnos pero també a saber rectificar.

La pregunta es,que es lo que está ben fet per a tots i no sols per a mi?

Hi ha que seguir els teus propis principis i maneres de pensar o dixarte guiar per les opinions dels demes?