L'intel·lectualisme moral de Sòcrates.

La conducta moral soles es posible si descansa en el coneixement del bé i la justícia.
Sòcrates en el seu temps va fer unes cuantes consideracions als seus veins,amics..
Va posar com a exemple quant una persona està malalta entre tots els familiars no busquen una solució com decidir que faran per a que es pose millor la persona malalta,si no que criden al metge i aquest proporciona un remei o solució per a acabar amb esta malaltia.Pero per el contrari perque cuant volem alguna solució per al be de una comunitat de gent o per al be de una ciutat per exemple,deixem que tots donen les seues opinions i no agafem la solució que ens pot donar el expert es aquest cas? esta pregunta se la va proposar Sòcrates.
La teoría de Socràtes es que hi han dos parts per a resoldre un problema:

• 1- Resoldrelo amb l'ajuda dels demes i intentant trobar una solució convenient per a poder resoldreu.
• 2-Utilitzar la resposta que ens dona un expert.

Socràtes estaba a favor de la segona opció,ell creia que la opció correcta sería agafar alló que ens diu la persona que te uns estudis o enten sobre el tema que està tratant.

Moltes vegades aquesta opció es la correcta en quant a enfermetats o gent que pot sofrir un cert perill,pero en quant a decisions  que influiran sols en la vida de cadascun es millor prendrela per si mateixa i no deixarse influir per la opinió d'altres o la de un expert,si no es necesari.

Analisi de un dilema moral baix el punt de vista de la teoria del just medi.

Dilema: Una persona per conviccions ideologiques o religioses es contraria a les transfusions de sang.Aquesta persona te un fill menor d'edat que necessita segons els metges una transfusió inmediata per a no morir,la decisió legal sobre la transfusió pertany als pares,que desició haurien de pendre els pares baix la teoria Aristotèlica?

Renunciar a les creencies-La vida individual-Conviccions  Religioses

• 
  
  
  Si els pares acepten la transfusió seràn infidels a la religió,pero si no l'acepten el fill pot morir.Que es mes ètic,faltar a una religió que forma part de les teues propies creencies o faltar a una part de la  seua familia,deixant-lo morir? En este cas el just mig seria la vida individual del seu fill,renunciar a les creencies sería lo mes ètic perque salvarien al seu fill pero les conviccions religioses serien un excès de l'autoritat,privant al seu fill de poder viure.La nostra opinió seria que aceptaren la transfusió perque no es pot pedre una vida humana sols per les creencies de cadascun,perque pot ser que el fill no compartisca les mateixes creencies que els seus pares,nosaltres creguem que la vida esta per davant de cualsevol convicció religiosa.