El util·litarisme segons Jeremy Bentham

Jeremy Bentham és un filòsof britànic fundador de l'utilitarisme .

L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en una maximització quantitativa de conseqüències bones per a una població.
L'utilitarisme és de vegades resumit com "el màxim benestar per al màxim nombre de persones". En resum, l'utilitarisme recomana emprar mètodes que produeixin més felicitat o que augmenten la felicitat en el món.

Utilitarisme- Bentham va emprar la teoria utilitarista com base, no només d'un sistema ètic, sinó també de reformes polítiques i legals. Mantenia la necessitat de sacrificar petits interessos a causes més altes o, en tot cas, de no sacrificar interessos majors a altres menors, i per això va proposar com l'objectiu ètic essencial de la societat humana la major felicitat del major nombre de persones.

Intel·lectualisma moral de socrates

La tesi essencial del intel·lectualisme moral és la següent: l'experiència moral es basa en el coneixement del bé. Només si es coneix què és el bé i la justícia es pot realitzar el bé i la justícia. Per el que Socrates va dir:

Darrerament a alguns els pegat per acusar-me de racionalista moralista—o per honorar-me amb aquest qualificatiu, que no sé ben bé si es tracta d'una cosa o l'altra—. No sé tampoc si això comporta dir que sóc un intel·lectualista moral, però alguns també m’ho han atribuït. No ho sóc. Pense que la realització del mal és compartible amb el coneixement del bé. Conèixer el bé no és condició suficient per a fer-lo i el mal no és únicament fruit de la ignorància. Tanmateix, ningú ho creuria, si és que hem de jutjar pel que cadascú diu. Si fem cas de les explicacions que les persones donen de les seues accions, haurem d’arribar a la conclusió que ningú o molts pocs fan el mal a consciència.

Sócrates es basa en la premissa que ningú actua contra el que creu moralment correcte. Segons aquesta doctrina, el comportament immoral és fruit de la ignorància.

Sócrates posa el següent exemple: "Quan un de vosaltres està malalt no proposa una votació entre els membres de la família per a establir quin remei és adequat per a guarir la malaltia, ocorre més aviat que crida al metge i es sotmet al seu judici i recomanacions; quan un exèrcit vol derrotar a l'enemic no es realitza una consulta popular per a establir la manera d'atacar, és l'estrateg qui decideix la manera de dirigir als soldats i plantejar les batalles; quan volem aixecar un edifici no fem una votació per a decidir la manera de construir-lo, deixem que siga l'arquitecte qui impose un criteri."

Diferencies entre humans i animals

Els animals tenen desitjos, però no fan opcions. Quan entrenem un animal canviem els seus desitjos, però l'animal no fa una opció.La intel·ligència dels animals està orientada pels seus instints i l'experiència del moment. L'home, per contra, pot projectar-se en el futur.La vida social dels animals està guiada pels instints i no hi ha diàleg o raonament moral com existeix en una comunitat de persones.Els animals no tenen una imaginació pròpiament parlant, o un sentit estètic i les seves emocions estan limitades a un nivell físic. Tampoc tenen consciència de si o un llenguatge abstracte. En aparença,no hi ha grans diferències entre les persones i els animals,per exemple:les persones digerim els aliments igual que els animals,els animals neixen i moren com totes les persones,tenim ossos,músculs i sang com alguns animals,els nostres sentits(vista,olfacte,gust,tacte,oïda)no solament es encontran present en tots els animals sinó que hi ha alguns que ho tenen molt més desenvolupat que nosaltres,no es pot dir que nosaltres tenim sentiments i ells no.Però el que ens diferencia dels animals és el llenguatge, perquè el nostre és molt més evolucionat encara que moltes espécies es comuniquen amb sons.Osea que el fet de passar informació no és sols humana sinó que també ho fan altres animals. Altra cosa per la qual ens distingim dels animals és l'herència familiar, nosaltres ens transmetem de pares a fills els diners,cases,terres...però ells tenen una herència col·lectiva que consisteix enheredar coses per generacions, com per exemple: les abelles que es passen de generació en generació els ruscs però no va per famílies sinó que va per grups. el mateix passa amb les jerarquies, si un animal és el lider del grup no vol dir que el fill ho vagi a ser.

Linea del temps filosofs

http://www.timetoast.com/timelines/32517

Etica del just medi

Euforia-Amistad-Enemistad

Esta be ser amics amb la medida que cal,tampoc hi ha que deixar de ser amics i pasar a ser enemics,val mes la pena estar amb el just medi que en aquest cas es l'amistad.


-Llibertat-Esclau

Esta be ser lliure,pero no pasarse ni aprofitarse de la llibertat de cadascún.
Perque la nostra llibertat acaba cuant comença la del altre,però tampoc està be
ser un esclau,cuant te falta la llibertat

Lujuria-Amor-Odi

El amor es un sentiment afectiu que experimentem per una persona animal o cosa.De desitjar el be a cadascún.Per aixo no es bo sentir el odi,perque poc a poc
va fent que la persona se quede sense amics i sense res.En cuant a la lujuria pots tindre amor per amb ecces

Analisi d'un dilema moral segons el punt de vista estòic

Una persona, per conviccions ideològiques o religioses es contraria a les transfusions de sang. Aquesta persona te un fill menor d'edat que necessita, segons els metges, una transfusió inmemdiata per a no morir, la decisió legal sobre la transfusió pertany als pares. Que decisió hauria de pendre segons la teoria del estoicisme?


Segons aquesta teoria, una persona ha de resignar-se a el que no es pot cambiar i intentar canviar el que es possible. Ha de acceptar els fets tal i com es donen. El patiment s'ha de suportar amb moderació i templança.
Llavors, basant-nos en aquesta idea, els pares, deurien rebutjar la transfusió de sang perque es contraria als seus principis ideològics o religiosos.

Els pares es negen a pensar que hi ha una altra solució possible que no siga la de resignar-se i acceptar que el seu fill ha de morir i es recolcen en la idea de que anirà a un lloc millor, i que la única solució que es pot prendre es la de porta-ho de la millor manera possible i obeir el destí.

Els 4 Conceptes.

Llibertat: Dret de fer alló que vols pero seguint unes normes fixes,la llibertat de uno acaba cuant comença la del altre,sense interferir en els drets dels altres.

Com la foto que hem posat nosaltres que es un cas de llibertat,vejem un animal en aquest cas un gat que esta en llibertat pero sense interferir en

la vida normal dels humans ni la els humans en la d'ell.

Amistat:Es un sentiment que sol unir a una o varies persones que compartixen algunes maneres de pensar,de fer les coses,gustos..en la nostra opinió l'amistat es un dels valors mes importants,saber que pots compartir tot alló que penses amb algú sabent que va a donarte la teua opinió ens fa sentirnos molt bé. Es un d'eixos valors que val la pena conservar per sempre i no pedre per cualsevol tonteria.

Plaer: Acció de sentirse be fent alló que t'agrada o que creus que es bo per a tu.

Pero el plaer no es sols material,per exemple disfrutar de un bon menjar o de un paisatge bonic ens pot produir plaer,com per exemple la foto que hem posat nosaltres,es un paisatge que es bonic de vore i on pots pasar una bona estona en els teus amics o amb la familia..es per aixo que el plaer no es sols material,perque per exemple no es mes feliç el que mes diners te i mes coses pot comprar,que un pobre el cual pot ser feliç soles tingent el plaer de vore els seus fills crèixer.

Igualtat: Tots tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions,llevant de que siguem de raçes o cultures diferents. Totes les persones tenen dret a viure i ser feliç. En la imatge que hem elegit nosaltres expresem com dos diferents mans es poden juntar i ajudarse encara que estiguen les dos enfrontades per cualsevol problema.

El utilitarisme S.XIX de Jeremy Bentham.

Jeremy Bentham va nàixer el 15 de febrer de 1748 i va morir en Londres el 6 de juny de 1832, va ser reconegut com el fill de l'utilitarisme.
Desde 1814 va convertir sa casa en un centre de intercambis intelectuals i del moviment utilitariste,James Mill va ser com un dels seus fills i un dels seus seguidors mes propers,aquest va ser el que va heretar aquest moviment.
Ambdos varen ser els escriptors i editors de les obres mes importants de Bentham.
Els seus treballs inicials ataquen el sistema legal i judicial anglés,aquests el van portar a la formulació  de la doctrina utilitarista escrita en la seua obra principal anomenada: Introducció a els principis de moral i legislació (1789). En aquesta obra ens vol dir que tot acte humà,norma o institució deu ser jusgat segons la utilitat que tenen es a dir segons el plaer o sufriment que produeixen en les persones,proponia una simplificació de un criteri tan antic com el mon,proponia formalitzar el analisis de algunes qüestions polítiques,socials,economiques..sobre una base de medir la utilitat de cada acció o decisió així es faría una nova ética basada en el goig de la vida i no en el sacrifici ni el sofriment.
El objectiu de esta ética es lograr la felicitat mes gran per al numero mes gran.
Bentham no estava dacord amb el racionalisme de Rousseau y considerava absurd el plantejament subyacent a la Declaració de drets del home i del ciutadá en 1789.
Bentham va desarrollar el seu sistema étic al voltant de la idea del plaer i es recolçava en l'antic hedonisme que buscava el plaer fisic i evitava el sufriment fisic.
Segons Bentham les accions mes morals son aquelles que minimiçen el dolor i maximiçen el plaer.
El utilitarisme ha sigut acceptat per tantes persones simplement perque pareix tindre molt de sentit i pareix ser facil d'aplicar.
En altres paraules el utilitarisme es va promoure de una forma per a que les persones visqueren vides morals a part de la Bíblia i de les indicacións d'aquesta,no hi havia ninguna necesitat de recorrer a les revelacions divines.
La raó antes que la revelació era suficient per a determinar la moral.
Casi totes les persones recurreixen a l'utilitarisme per a pendren les necessitats diaries,asó es mes o menys un anàlisis de l'utilitarisme i els seus usos.
També hi ha una serie de problemes amb l'utilitarisme,un d'aquests problemes es aquella creencia de que el fi justifica els medis,pero en realitat aso no te un valor moral propi,perque si el fi justifica els medis la acció de Hitler amb l'holocaust seria justificada perque el fi era purificar la raça humana,es a dir el fi mai justifica els medis,els medis deuen justificarse per ells mateixos.Els medis deuen ser jusgats per alguna norma objetiva i de consistencia moral.