Intel·lectualisma moral de socrates

La tesi essencial del intel·lectualisme moral és la següent: l'experiència moral es basa en el coneixement del bé. Només si es coneix què és el bé i la justícia es pot realitzar el bé i la justícia. Per el que Socrates va dir:

Darrerament a alguns els pegat per acusar-me de racionalista moralista—o per honorar-me amb aquest qualificatiu, que no sé ben bé si es tracta d'una cosa o l'altra—. No sé tampoc si això comporta dir que sóc un intel·lectualista moral, però alguns també m’ho han atribuït. No ho sóc. Pense que la realització del mal és compartible amb el coneixement del bé. Conèixer el bé no és condició suficient per a fer-lo i el mal no és únicament fruit de la ignorància. Tanmateix, ningú ho creuria, si és que hem de jutjar pel que cadascú diu. Si fem cas de les explicacions que les persones donen de les seues accions, haurem d’arribar a la conclusió que ningú o molts pocs fan el mal a consciència.

Sócrates es basa en la premissa que ningú actua contra el que creu moralment correcte. Segons aquesta doctrina, el comportament immoral és fruit de la ignorància.

Sócrates posa el següent exemple: "Quan un de vosaltres està malalt no proposa una votació entre els membres de la família per a establir quin remei és adequat per a guarir la malaltia, ocorre més aviat que crida al metge i es sotmet al seu judici i recomanacions; quan un exèrcit vol derrotar a l'enemic no es realitza una consulta popular per a establir la manera d'atacar, és l'estrateg qui decideix la manera de dirigir als soldats i plantejar les batalles; quan volem aixecar un edifici no fem una votació per a decidir la manera de construir-lo, deixem que siga l'arquitecte qui impose un criteri."